diumenge, 18 d’octubre del 2026
divendres, 16 d’octubre del 2026
dijous, 15 d’octubre del 2026
dimecres, 14 d’octubre del 2026
Avui fa 86 anys de l'aigua de sant Lluc del 1940, que devasta la comarca de l'emporda.
Durant l'Aiguat de Sant Lluc de 1940 (del 16 al 20 d'octubre), la Jonquera i la comarca de l'Alt Empordà van estar directament al cor de l'àrea d'impacte d'aquest temporal de llevant extrem.
Cal recordar que la Jonquera es troba a la falda de l'Albera i molt a prop de la línia de cresta pirinenca, precisament on el flux de llevant molt humit va xocar de ple contra l'orografia.
Com va ser la pluja a la Jonquera i al seu entorn (16-20 d'octubre de 1940)
Quantitats de pluja extremes: Tot i que a la Jonquera no es disposava d'un pluviòmetre d'alta freqüència com els d'avui en dia, la zona va registrar acumulats d'aigua extraordinaris. A pocs quilòmetres cap al nord-oest (a l'altra banda del límit fronterer, al Vallespir), a Sant Llorenç de Cerdans, es va mesurar el rècord europeu de 1.930 mm en tot l'episodi (dels quals 1.000 l/m² van caure en només 24 hores el dia 17). A tota la franja nord de l'Alt Empordà i l'Albera es van superar amplament els 500 - 800 l/m² durant els 5 dies de la llevantada.
Cronologia de l'episodi:
16 d'octubre: Va començar a ploure de manera moderada a contínua, xopant el terreny.
17 d'octubre (El dia crític): Es va desencadenar la part més torrencial. Les pluges van ser persistents i d'una intensitat inaudita.
18 - 20 d'octubre: La precipitació va continuar, mantenint els cabals dels rius al màxim fins que el temporal va anar remetent progressivament.
L'Aiguat de Sant Lluc de 1940 a la zona de la Jonquera
Entre el 16 i el 20 d'octubre de 1940, la regió transfronterera de l'Albera i el Vallespir va patir un dels episodis de pluja més devastadors de la història recent. Als registres oficials i estadístiques de l'època es fa referència directa a l'observatori del Pertús (població íntimament lligada i fronterera amb el municipi de la Jonquera), on es van recollir quantitats d'aigua extraordinàries.
Dades estadístiques de precipitació acumulada (16-20 d'octubre de 1940):
Segons les dades enregistrades de 06 a 06 UTC a l'estació del Pertús:
16/10/1940: 205,0 mm (l/m²)
17/10/1940: 34,0 mm (l/m²)
18/10/1940: 84,0 mm (l/m²
19/10/1940: 103,0 mm (l/m²)
20/10/1940: 0,0 mm (l/m²)
Cal destacar que aquesta acumulació de 426 litres per metre quadrat al llarg de l'episodi, sumada als registres encara més colossals de punts molt propers com Sant Llorenç de Cerdans (1.930,0 mm en total), va provocar un col·lapse hídric complet a les capçaleres dels rius Muga i Llobregat d'Empordà, inundant greument tot el sector fronterer de la Jonquera i la plana empordanesa.Afectació i conseqüències a la zona.
Riuades furioses al Llobregat d'Empordà i la Muga: El riu Llobregat d'Empordà (que neix als cims de l'Albera sobre la Jonquera) i els seus rierols van patir una creixuda sobtada i devastadora. L'aigua va baixar amb molta força des de la muntanya carregada de pedres, troncs i fang, inundant els passos baixos, carrers i horts de la vila.
Aïllament de la frontera i vies de comunicació: La carretera N-II (l'eix fronterer del Pertús) i la línia ferroviària de la zona van quedar greument afectades o tallades per esllavissades de terra i desllagaments de roques a les muntanyes properes.
Danys a l'Empordà i Catalunya Nord: Aigües avall, tota la plana de l'Empordà va quedar anegada quan rius com la Muga i el Fluvià es van desbordar completament. A la Catalunya Nord (el Vallespir i el Rosselló), l'aiguat va causar centenars de morts i la destrucció total de ponts i línies de tren.
En resum, del 16 al 20 d'octubre de 1940, la Jonquera va viure un dels episodis de pluja més intensos de la seva història registrada, on la combinació del flux de llevant carregat d'humitat i el xoc orogràfic de l'Albera va convertir les rieres en autèntics torrents de destrucció.
Urgent. Es preveu una forta llevantada
Analitzant la seqüència de mapes del model ECMWF, es pot valorar la dinàmica atmosfèrica i la probabilitat d'una llevantada important de la manera següent:
Configuració en altura (500 hPa): Al llarg dels primers mapes (del 13 al 16 d'octubre), s'observa el descens i aïllament d'una vaguada o baixa freda en altura cap al sud peninsular i l'entorn del golf de Cadis i la mar d'Alborán. Tanmateix, en la fase final de la seqüència (cap al 17 i 18 d'octubre), aquesta depressió es reorienta i interactua amb un potent flux de llevant/noreste, aproximant-se a la península Ibèrica.
Patró de precipitació i flux de llevant: En les etapes inicials, les precipitacions més inesses (representades en tons liles i fúcsies per a acumulats en 6 hores) es concentren mar endins o al sud i sud-est peninsular. No obstant això, a mesura que avancem cap als dies 17 i 18, el mapa dibuixa un escenari de precipitacions generals i molt abundants que afecten de ple les comarques del nord-est i l'àrea mediterrània, amb acumulats previstos molt destacables.
Valoració: La seqüència mostra els ingredients clàssics d'un episodi de pluges mediterrànies severes. Tot i que a l'inici la depressió se situa en latituds més meridionals, la gènesi i evolució posterior afavoreixen una inestabilitat acusada amb aportacions massives d'humitat marítima, la qual cosa justifica la preocupació davant d'un episodi de precipitacions generals de gran consideració al sector oriental peninsular.
Meteorologia i seguretat a la muntanya: consells clau per a les teues sortides
Quan planifiquem una sortida o activitat a la muntanya, conèixer i interpretar la predicció meteorològica és tan important com portar el material adequat. Des del Servei Meteorològic de Catalunya, en el marc de la iniciativa MeteoMuntanya, ens recorden quins són els principals fenòmens meteorològics als quals hem de prestar atenció per evitar situacions de risc:
El vent: Un vent fort no només dificulta la progressió física, sinó que pot fer volar elements essencials (com mapes, motxilles o peces de roba) i accelerar la sensació de fred per hipotèrmia o redistribuir la neu a l'hivern.
Pluja i tempestes: Les precipitacions intenses poden provocar crescudes sobtades i perilloses de cabal en rius, torrents i barrancs. A més, les tempestes elèctriques representen una amenaça molt alta en carenes, cims i zones exposades, així com en manipular elements metàl·lics (com en l'escalada o vies ferrades).
Temperatura i insolació: Tant el fred extrem com l'onada de calor i la radiació solar intensa exigeixen una hidratació constant i una bona planificació per prevenir cops de calor o deshidratació.
Recorda: consultar el temps abans de sortir i adaptar la ruta a la previsió és la millor eina de prevenció per gaudir de la muntanya amb total seguretat.
